Crisàlide incorpora el treball corporal per reforçar la recuperació de les addiccions
Durant el 2026, el «Centre de Dia Crisàlide» de la Fundación Salud y Comunidad (FSC) ha continuat avançant en l’actualització del seu model d’atenció a les persones amb problemes d’addicció. Com a part d’aquest procés de millora, el servei ha incorporat de manera més específica el treball corporal dins del seu programa terapèutic, i amplia així una intervenció que ja integra aspectes cognitius, emocionals, creatius i experiencials.
L’evolució del programa respon a la voluntat d’adaptar l’atenció a les necessitats reals de les persones usuàries i de continuar enriquint l’acompanyament a partir de l’experiència professional acumulada. Al llarg de més de 35 anys de trajectòria, el centre ha anat revisant metodologies, incorporant nous recursos i ajustant les seves propostes per oferir una intervenció cada cop més completa.
Una part important del treball desenvolupat històricament a Crisàlide s’ha centrat en l’àmbit dels pensaments i les emocions. Durant el procés terapèutic es treballen qüestions com les creences personals, la presa de decisions, la identificació i gestió emocional o el reconeixement de determinades conductes i estratègies que poden estar dificultant el benestar i la recuperació.
Juntament amb aquest enfocament, el servei també ha donat un espai rellevant a les metodologies creatives i vivencials. Aquestes propostes permeten apropar-se a determinats continguts des d’altres vies, i afavoreixen l’expressió personal, el coneixement d’un mateix i la possibilitat d’assajar noves maneres d’afrontar situacions complexes.
Aquest tipus d’eines s’integren amb les tècniques terapèutiques habituals, que continuen sent una part essencial de la intervenció. La combinació de diferents metodologies permet ampliar les possibilitats de treball i respondre de manera més flexible a les diverses necessitats que poden aparèixer durant el procés de recuperació.
Incorporar el cos a la intervenció terapèutica
Una de les principals novetats impulsades durant el 2026 ha estat prestar una atenció més específica a la dimensió corporal.
Des de l’experiència de l’equip professional, s’observa que les situacions vitals difícils no afecten únicament la manera de pensar o l’estat emocional. El cos també pot manifestar les conseqüències de l’estrès, l’ansietat, la por, la tensió o determinades experiències traumàtiques que poden estar relacionades amb les històries personals i amb els propis processos d’addicció.
Incloure el cos dins del treball terapèutic permet, per tant, ampliar el coneixement que cada persona té de si mateixa i prestar atenció a sensacions, reaccions i senyals corporals que poden aportar informació rellevant durant la recuperació.
Aquesta perspectiva contribueix a entendre la persona de manera més global i a oferir noves eines que complementin el treball que ja es fa en altres àmbits.
Diferents eines per a un procés complex
Els processos de recuperació de les addiccions solen estar travessats per múltiples factors personals, emocionals, familiars i socials. Per això, a Crisàlide s’aposta per una intervenció que permeti aproximar-se a aquesta realitat des de diferents perspectives.
La incorporació d’activitats corporals se suma així al treball cognitiu, emocional, creatiu i experiencial que ja forma part del programa.
L’objectiu no és únicament proporcionar coneixements o recursos teòrics, sinó generar espais en què les persones puguin experimentar de manera directa altres formes de relacionar-se amb si mateixes, reconèixer respostes que ja no els són útils i descobrir alternatives que puguin incorporar progressivament a la vida quotidiana.
En aquest sentit, l’aprenentatge es construeix també des de la pròpia experiència. Provar, observar, identificar canvis i desenvolupar noves estratègies forma part del procés d’adquisició de recursos personals per afrontar situacions de risc, malestar o dificultat.
Continguts que es treballen des de diferents espais
El programa de Crisàlide també es caracteritza per abordar determinats temes de manera transversal.
Això vol dir que una mateixa qüestió pot aparèixer en diferents espais o activitats, però treballada des d’enfocaments diferents. D’aquesta manera, les persones participants tenen l’oportunitat de tornar sobre determinats continguts, relacionar-los amb noves experiències i aprofundir en aspectes que potser no havien pogut identificar abans.
Aquest plantejament afavoreix una comprensió més àmplia dels aprenentatges i permet establir connexions entre els diferents àmbits del programa.
A més, contribueix que els espais terapèutics no funcionin de manera aïllada, sinó com a parts complementàries d’un mateix procés d’acompanyament.
Millorar des de l’experiència
L’evolució experimentada pel programa durant el 2026 no es limita a incorporar noves activitats. Forma part d’un procés més ampli de revisió i millora contínua del model d’intervenció.
Per a l’equip del «Centre de Dia Crisàlide», avançar en la qualitat de l’atenció implica analitzar la pràctica professional, valorar els resultats, aprendre de l’experiència quotidiana i identificar aquells recursos que poden resultar útils per a les persones ateses.
La incorporació del treball corporal respon precisament a aquesta manera d’entendre la intervenció: un model obert a evolucionar i a integrar noves perspectives quan aquestes poden contribuir al benestar i al procés de recuperació.
Amb aquests canvis, Crisàlide continua reforçant una atenció que situa la persona al centre i que tracta d’abordar les addiccions des d’una mirada àmplia, integradora i connectada amb les diferents dimensions que formen part de l’experiència humana.
