Addicció als Opiacis

L’heroïna és una droga semisintètica derivada de la morfina, que al seu torn deriva de l’opi. El principi actiu és la diacetilmorfina, que actua sobre el sistema nerviós central amb efectes depressors. Altres derivats de la morfina són els opiacis (per ex. metadona) i els opioides (per ex. tramadol).

Els efectes immediats són analgèsics, sedants, euforitzants i de plaer. Amb el pas del temps el que es busca és alleujar el malestar que provoca l’absència d’heroïna. Es produeixen alteracions de la personalitat, problemes de memòria, ansietat i depressió, alteracions gastrointestinals, hepàtiques i renals.

El percentatge de persones que consumeixen heroïna respecte a la població general és baix, aproximadament un 0,1 % per a les persones entre 15 i 64 anys. L’edat mitjana d’inici en el consum oscil·la entre els 14 i els 21 anys. Actualment hi ha un repunt del nombre de persones addictes, que es relaciona directament amb el canvi de perfil de l’usuari en les noves generacions.

En els darrers anys la via d’administració ha canviat radicalment. Als anys 80 i 90 el consum principal era per via injectada. Actualment (associat principalment a l’epidèmia de VIH/sida i als estralls i morts que va produir entre aquesta població) s’utilitza majoritàriament la via esnifada o bé la fumada.

Molt sovint el consumidor d’heroïna ho és també d’altres substàncies (amfetamines, cocaïna, cànnabis…) i amb l’heroïna es busca sovint l’efecte sedant que contrarresti el que li provoquen altres substàncies excitants, de manera que el perfil de l’usuari ja no seria el d’un heroïnòman sinó més aviat el d’un politoxicòman.

És una de les drogues més addictives que existeixen sigui quina sigui la via d’administració; el seu consum genera ràpidament tolerància al cos,  a les poques preses cal prendre’n més quantitat per continuar notant els mateixos efectes. Això la situa segurament com la droga amb més potencial d’addicció: una de cada quatre persones que la proven desenvolupa una addicció.

Produeix a més síndrome d’abstinència quan s’interromp el consum, cas en què cal ser tractat mèdicament.

Els canvis estructurals i funcionals que produeix al cervell solen persistir en el temps i faciliten les recaigudes fins i tot molt de temps després d’haver deixat de consumir-la.

Què oferim?

• Primera entrevista d’orientació i informació. Elaboració de la història clínica per determinar l’historial de consum, els antecedents personals i familiars, la situació sociofamiliar, la patologia orgànica, etc. En aquesta entrevista es determina la necessitat o no de fer una desintoxicació prèvia a l’inici del tractament psicoterapèutic i si aquest ha de ser ambulatori o residencial.
• Si el tractament és residencial: derivació a un dels nostres dos centres terapèutics: Riera Major o Can Coll. En tots dos centres es pot fer la desintoxicació. Possibilitat també de fer el manteniment amb metadona o altres agonistes/antagonistes opiacis.
•  Si el tractament és ambulatori:
  • Atenció psicoterapèutica individual: sessions d’orientació i tractament amb un psicòleg especialista en drogodependències.
  • Atenció psiquiàtrica: orientació i valoració de si cal introduir medicació psicofarmacològica que atenuï el desig de consumir alcohol (craving) i la pèrdua de control un cop es comença a consumir (priming).
  • Control d’analítiques d’orina
  • Teràpies familiars
  • Psicoteràpia grupal