Addicció al cànnabis

El cànnabis és una substància psicoactiva que procedeix de la planta Cannabis sativa. El seu compost principal, el tetrahidrocannabinol (THC), actua sobre el sistema nerviós central amb efectes depressors i, de vegades, al·lucinògens. Entre els seus derivats hi ha la marihuana, el haixix i l’oli de haixix, que es consumeixen sobretot fumats o inhalats, tot i que també per via oral en preparacions culinàries.

Al nostre país, el cànnabis és la droga il·legal amb més prevalença. L’utilitza al voltant del 9% de la població adulta de 18 a 64 anys, i prop del 13,5% dels adolescents de 15 a 17 anys.

Els seus efectes inclouen desinhibició i eufòria, però també poden aparèixer taquicàrdia, somnolència i alteracions de la percepció sensorial; entre els riscos destaquen les crisis de pànic i d’ansietat, la hipotensió, els trastorns psiquiàtrics, etc. El seu consum genera tolerància, símptomes d’abstinència i dependència psicològica.

El programa específic per al tractament del cànnabis neix com a resposta a l’augment notable de sol·licituds d’ajuda, probablement lligat al creixement del nombre d’usuaris d’aquesta substància. Sabent que el cànnabis és la droga il·legal més estesa a Espanya i que la percepció social del risc és baixa —tant a la comunitat com entre qui el consumeix—, el nostre abordatge es dissenya per ser concret i diferenciat per a aquest tipus de consum.

Se solen identificar dos perfils principals de consum:

Els joves, que l’empren com a facilitador de la socialització i del sentiment de pertinença al grup, amb una percepció del risc molt baixa i, sovint, juntament amb un ús abusiu d’alcohol. L’edat d’inici en el consum de drogues se situa al voltant dels 13 anys i tres de cada quatre joves consumeixen tabac, cànnabis i alcohol. En aquests casos és freqüent que sigui la família qui sol·liciti ajuda, preocupada pel consum i per les seves conseqüències psicosocials: baix rendiment escolar, abandonament d’activitats d’oci, distanciament familiar, canvis de l’estat d’ànim, etc. En determinats casos, aquest inici precoç pot precipitar brots psicòtics, situacions especialment greus que requereixen atenció psiquiàtrica i la interrupció immediata del consum.
Els adults, amb més estabilitat sociolaboral, que mantenien un ús més «adaptat», generalment fora de l’horari de treball, convençuts del seu suposat efecte ansiolític, però que volen reduir o deixar el consum.