Skip links
Dos personas conversan junto a un documento durante una atención del SAVA de FSC

El SAVA de FSC consolida el seu creixement com a recurs clau en la recuperació de persones amb addiccions

El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundación Salud y Comunidad (FSC) tanca el 2025 amb un balanç positiu que confirma el seu creixement progressiu i la seva rellevància estratègica dins del Circuit de Tractament de les Addiccions a la província de Barcelona. El servei, finançat pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria ordinària de subvencions, ha experimentat un increment significatiu en el nombre d’atencions prestades, fet que evidencia una demanda creixent i la necessitat de garantir-ne la continuïtat i l’estabilitat.

Un servei orientat a l’autonomia i la inserció comunitària

L’objectiu central del SAVA és facilitar i consolidar la transició cap a una vida autònoma després del tractament residencial, afavorint el màxim nivell d’inserció comunitària de les persones ateses. Per aconseguir-ho, el programa ofereix un acompanyament socioeducatiu i emocional individualitzat, en estreta coordinació amb la xarxa d’atenció en drogodependències i salut mental de Catalunya.

Aquest model d’intervenció és especialment rellevant durant la fase de desinstitucionalització, un moment crític en els itineraris terapèutics en què, sense suport professional continuat, el risc de recaiguda augmenta considerablement. L’acompanyament en aquesta etapa actua com a factor protector davant la desvinculació del sistema de tractament i l’aïllament social.

Perfil de les persones ateses: trajectòries complexes i alta vulnerabilitat

Les persones ateses pel SAVA durant el 2025 presenten un perfil caracteritzat per trajectòries prolongades de consum i múltiples intents previs de recuperació. La complexitat diagnòstica en salut mental es manté com una constant, cosa que reforça la necessitat d’intervencions integrals i interdisciplinàries i d’una coordinació estreta amb els serveis de salut mental de referència.

Pel que fa a la distribució per sexe, continua predominant la presència masculina, tot i que s’ha registrat un augment de dones respecte a exercicis anteriors. Moltes han viscut situacions de violència de gènere, cosa que posa de manifest la importància d’incorporar de manera sistemàtica la perspectiva de gènere en totes les intervencions del servei.

Des del punt de vista econòmic, persisteix una notable vulnerabilitat financera: prop del 40% de les persones ateses no té ingressos propis, cosa que reforça la necessitat d’impulsar processos d’inserció sociolaboral i facilitar l’accés o la regularització de prestacions econòmiques com a mecanisme d’estabilització vital.

Autonomia residencial: un factor protector davant la recaiguda

Un dels indicadors més encoratjadors de l’exercici 2025 és la progressiva consolidació de l’autonomia habitacional entre les persones usuàries del SAVA. Cada cop són més les que viuen soles, comparteixen habitatge o disposen de domicili propi, una variable considerada especialment protectora per al manteniment de l’abstinència i la integració comunitària a llarg termini.

Aquest avenç reflecteix l’impacte positiu de l’acompanyament continuat i situa la estabilitat residencial com un dels pilars fonamentals dels processos de recuperació sostenible de les addiccions.

Creixement sostingut i nous reptes de cara al 2026

L’anàlisi global del 2025 mostra que el SAVA travessa una fase de consolidació i creixement sostingut, tant en volum d’atenció com en el desenvolupament i la maduració de la seva metodologia d’intervenció. L’augment de persones ateses i l’ampliació territorial de la demanda han implicat a més ajustos organitzatius que evidencien la rellevància creixent del servei més enllà del seu àmbit territorial inicial.

De cara al 2026, el servei es planteja quatre línies estratègiques prioritàries:

  • Reforçar la seva estructura organitzativa per donar resposta al creixement de la demanda.
  • Consolidar la perspectiva de gènere com a eix transversal de la intervenció.
  • Aprofundir en la coordinació amb la xarxa de salut mental, davant l’alta comorbiditat psiquiàtrica de les persones ateses.
  • Promoure l’autonomia residencial i la inserció sociolaboral com a pilars dels processos de recuperació a llarg termini.

Leave a comment