Addicció a les Drogues de Disseny

Les drogues de disseny —o de síntesi— són substàncies psicoestimulants elaborades en laboratoris clandestins. Pertanyen a diferents grups farmacològics, tot i que les més esteses deriven de les amfetamines: èxtasi i cristall (3,4-metilendioximetamfetamina o MDMA), Eva (MDEA) i les anomenades «pastilles de l’amor» (MDA).

La seva composició exacta resulta difícil de determinar, ja que una mateixa substància es pot presentar amb formes, pesos i concentracions molt variables. Habitualment apareixen com a comprimits de colors amb logotips cridaners —coneguts com a «pastilles, pastis o pirulas»—. Tenen un cost relativament baix i solen consumir-se els caps de setmana, en ambients nocturns i en grup.

Qui les pren busca facilitar les relacions socials i la comunicació, a més de reduir la sensació de cansament. Els seus efectes amfetamínics inclouen augment d’energia i loquacitat, disminució de la gana i de la son, visió borrosa, increment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, així com nàusees i sequedat bucal; també poden provocar confusió, ansietat i agressivitat. A nivell perceptiu produeixen hipersensibilitat sensorial, alteracions del color, la textura o la percepció del temps, a més de deteriorament de la concentració i la coordinació.

Sovint el seu consum s’associa a cànnabis, tabac o alcohol; la interacció amb aquest últim pot desencadenar quadres de risc amb deshidratació, vòmits, taquicàrdies, marejos, nerviosisme i fins i tot paranoies. L’ús continuat pot generar tolerància (disminució de l’efecte amb la repetició) o sensibilització (augment de la resposta), cosa que incrementa la probabilitat d’efectes adversos.

Els riscos són nombrosos i variats, tant pel desconeixement de la composició real com per les possibles complicacions. Entre aquests hi ha efectes neuropsiquiàtrics (trastorns d’ansietat, depressió i psicosi), hipertèrmia amb hipotensió i col·lapse circulatori, arrítmies, infarts o hemorràgies cerebrals, i toxicitat hepàtica. Per això, és essencial desmuntar la creença, molt estesa entre els seus consumidors, que es tracta de substàncies innòcues.

Què oferim?

Primera entrevista d’orientació i informació. Realitzem la història clínica completa per conèixer el patró de consum, els antecedents personals i familiars, el context sociofamiliar i les possibles patologies orgàniques. En aquesta valoració inicial es defineix si cal una desintoxicació prèvia al pla psicoterapèutic i si el tractament d’addiccions serà ambulatori o residencial.

Si el tractament és residencial: derivació a un dels nostres dos centres terapèutics, Riera Major o Can Coll.

Si el tractament és ambulatori:

• Atenció psicoterapèutica individual: sessions d’orientació i tractament amb un psicòleg especialista en drogodependències.

• Atenció psiquiàtrica: valoració i, si escau, psicofàrmacs per reduir el craving (desig de consum) i la pèrdua de control després d’iniciar la ingesta (priming).

• Controls d’analítica d’orina.

• Teràpies familiars.

• Psicoteràpia grupal.