Addicció als Psicofàrmacs

Els psicofàrmacs són medicaments destinats a tractar la depressió (antidepressius), reduir l’ansietat (ansiolítics) o induir la son (hipnòtics), com les benzodiazepines. L’ús d’ansiolítics i/o hipnòtics (hipnosedants) a dosis superiors a les necessàries pot ocasionar somnolència, dificultats de memòria i alteració de la coordinació motora.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix l’atenció primària que, tot i que les benzodiazepines es prescriuen amb freqüència, no són l’opció indicada per alleujar l’estrès agut ni l’insomni després d’un succés traumàtic. S’han de pautar per períodes curts (unes poques setmanes) perquè després perden eficàcia terapèutica i afavoreixen tolerància i dependència.

Segons l’enquesta sobre consum d’alcohol i drogues a Espanya (2011–2012), l’únic consum que va augmentar va ser el d’hipnosedants. I, encara que l’ús de drogues en general és més gran en homes, en hipnosedants la proporció de dones duplica la d’homes: 7,6 % d’homes enfront del 15,3 % de dones en l’últim any.

Tipus de psicofàrmacs

• Ansiolítics / hipnòtics: indicats per reduir l’ansietat o facilitar la son. Amb vida mitjana curta o llarga, presenten alt efecte psicoactiu i poden generar dependència. La retirada brusca després d’un ús prolongat, sense pauta de reducció, pot provocar síndrome d’abstinència.

• Antidepressius: psicoactius per a la depressió major, determinats trastorns d’ansietat i alguns trastorns de la conducta alimentària. A dosis baixes es poden emprar per a l’insomni. No causen dependència pròpiament dita, però la suspensió sobtada pot produir efectes adversos.

• Antipsicòtics o neurolèptics: fàrmacs usats principalment, encara que no de manera exclusiva, en el tractament de les psicosis.

Què oferim?

Primera entrevista d’orientació i informació. Elaborem una història clínica completa per valorar l’historial de consum, els antecedents personals i familiars, la situació sociofamiliar i la patologia orgànica. Amb aquesta avaluació definim si cal una desintoxicació prèvia a l’inici de la psicoteràpia i si el tractament serà ambulatori o residencial.

Si el tractament és residencial: derivació a un dels nostres dos centres terapèutics, Riera Major o Can Coll.

Si el tractament és ambulatori:

• Psicoteràpia individual: sessions d’orientació i tractament amb psicòleg especialista en drogodependències.

• Atenció psiquiàtrica: valoració i introducció, si escau, de psicofàrmacs per reduir el craving (desig intens) i la pèrdua de control en iniciar el consum (priming).

• Controls d’orina (analítiques).

• Teràpies familiars.

• Psicoteràpia grupal.

Consum de psicofàrmacs en la dona

Segons l’última enquesta nacional sobre alcohol i altres drogues, el 15,6 % de les dones —el doble que els homes— declara haver consumit psicofàrmacs en l’últim any. La tendència és creixent i les diferències s’amplien amb l’edat: el 27 % de les dones de 55 a 64 anys refereix consum en l’últim any.

Encara que històricament els homes han representat al voltant del 80 % de les persones en tractament, les dones, especialment de mitjana edat, mostren més resistència a demanar ajuda. Per això, des de la Fundación Salud y Comunidad hem dissenyat un programa específic que aborda aquestes barreres, promou la desculpabilització i la desestigmatització, i ofereix grups terapèutics exclusius per a dones en un entorn de confiança i seguretat.