ALCOHOLISME
El consum d'alcohol al nostre país
Espanya té una llarga tradició vitivinícola i és un dels principals productors i consumidors de begudes alcohòliques del món. L'alcohol es considera la droga legal més consumida al país: prop del 80% dels adults entre 15 i 64 anys reconeix consumir-lo, amb una ingesta més gran entre els homes que entre les dones. L'edat d'inici en el consum d'alcohol és preocupantment primerenca i se situa al voltant dels 16 anys de mitjana. A més, un de cada deu adults es declara bevedor diari, i dos de cada cinc homes d'entre 15 i 34 anys reconeixen haver-se emborratxat almenys una vegada l'últim any, cosa que evidencia la normalització del consum i la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció.
El consum per atracó, conegut com a binge drinking, fa referència a la ingesta excessiva d'alcohol en un curt període de temps —equivalent a cinc o més copes en els homes o quatre o més en les dones—. Aquest patró de consum perjudicial es concentra principalment entre els adults joves de 20 a 29 anys, tot i que ja afecta al voltant del 15% de la població adulta, amb una preocupant tendència a l'alça. Aquest tipus de consum augmenta el risc de problemes de salut, accidents i conductes de risc, per la qual cosa la seva prevenció és una prioritat a les estratègies de salut pública.
Efectes de l'alcohol al nostre cos
L'alcohol és una droga depressora del sistema nerviós central que actua inhibint progressivament les funcions cerebrals i afectant-ne el control, la coordinació i el judici. L'etanol o alcohol etílic n'és el component principal, i la concentració varia segons el procés d'elaboració de cada beguda. Les begudes alcohòliques es poden classificar en fermentades, com el vi, la cervesa o la sidra, i destil·lades, com el whisky, la ginebra o el rom, entre d'altres. La graduació alcohòlica d'aquestes últimes és significativament més alta, cosa que incrementa el seu potencial de dany físic i psicològic si es consumeixen en excés
L'alcohol ingerit a través de les begudes s'absorbeix a l'aparell digestiu i passa ràpidament a la circulació sanguínia, on pot romandre fins a 18 hores abans de ser eliminat pel fetge. Aquest òrgan és el principal encarregat de metabolitzar l'etanol, però la sobrecàrrega continua genera greus conseqüències per a la salut. La presència prolongada d'alcohol a l'organisme i el seu consum repetit són responsables de la majoria de les lesions associades a l'abús d'aquesta substància, entre elles la cirrhosi hepàtica i diverses encefalopaties, en què el funcionament del fetge i el cervell es veu greument afectat.
Pocs minuts després d'ingerir alcohol es comencen a manifestar els efectes immediats, entre els quals destaquen la desinhibició, l'eufòria, la relaxació i l'augment de la sociabilitat. Aquests símptomes poden fer que l'alcohol es confongui erròniament amb una droga estimulant, encara que en realitat és depressora del sistema nerviós central. Alhora, hi ha dificultats per parlar, problemes de coordinació motora, lentitud mental i, en casos d'excés, intoxicació aguda. Els efectes de l'alcohol varien no només segons la quantitat consumida, sinó també segons l'edat, el sexe i el pes corporal de cada persona, factors que influeixen directament en la tolerància i els riscos associats.
A curt termini, l'abús d'alcohol comporta riscos greus per a la salut i la seguretat personal. Entre les conseqüències més immediates es troben: Intoxicació etílica, que en casos extrems pot derivar en coma etílic i fins i tot mort. Augment de les conductes de risc, ja que l'alcohol desinhibeix i genera una falsa sensació de seguretat. Això es tradueix en una probabilitat més gran de patir accidents de trànsit o laborals, així com de participar en pràctiques sexuals de risc. Reconèixer aquests efectes primerencs és clau per prevenir el consum abusiu i les seves conseqüències potencialment mortals.
A llarg termini, el consum abusiu d'alcohol provoca conseqüències greus per a la salut física, mental i social, a més de generar conflictes familiars i laborals. Aquests efectes poden aparèixer fins i tot en persones que no han desenvolupat una dependència. Entre les principals conseqüències de l'abús prolongat d'alcohol hi ha l'agressivitat, les alteracions del son, la depressió, el deteriorament cognitiu, les disfuncions sexuals, la cirrosi hepàtica, les encefalopaties, els diferents tipus de càncer, així com demències i psicosi. El consum continuat afecta de manera progressiva el cervell, el fetge i el sistema nerviós, comprometent la qualitat de vida i augmentant el risc de mortalitat prematura.
Consum d'alcohol amb risc
Tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que no hi ha quantitat “segura” per sota de la qual no hi hagi risc, s'estableixen tres categories de bevedors en funció de quantitat ingerida i del sexe. Per calcular la quantitat d'alcohol ingerida es fa servir la UBE (unitat de beguda estàndard):
A Espanya, s'estima que al voltant del 12,2% dels homes i del 4,9% de les dones són bevedors d'alt risc, mentre que un 5% dels homes i un 2,3% de les dones es consideren bevedors perillosos, segons les dades més recents sobre consum d'alcohol. La conseqüència més greu del consum excessiu i continuat d'alcohol és el trastorn per dependència de l'alcohol, conegut comunament com a alcoholisme. Aquesta malaltia crònica es caracteritza per un consum incontrolat de begudes alcohòliques que deteriora la salut física i mental i afecta greument la vida familiar, laboral i social de la persona afectada. Reconèixer els primers signes i buscar ajuda professional són passos fonamentals per prevenir l'evolució cap a la dependència.
Primera atenció gratuïta
Truca'ns gratis al: 93 424 04 00
Contacta con nosotros
"*" indicates required fields